Resultats de la cerca bàsica: 30

Diccionari de la llengua catalana
21. social
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comercial, industrial, etc. Capital social. La raó social d'una casa. La signatura social. Local social. [...]
22. electrònic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transport d'electrons, tant en el buit com en materials semiconductors. En suport informàtic. Publicació electrònica. Edició electrònica. Diccionari electrònic. Certificat electrònic. Signatura electrònica. Vot electrònic.  [...]
23. data
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un escrit, una inscripció, una moneda, etc., la indicació del temps, i sovint del lloc, en què ha estat fet o executat. Un cop suprimides l'adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té dues ratlles. Indicació del temps en què un fet s'ha realitzat o ha [...]
24. rúbrica
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les cerimònies de l'Església. Pràctica usada. Això és de rúbrica. Traç o conjunt de traços que hom posa en la seva signatura ultra els seus noms. [...]
25. certificat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditat per l'administració de correus, mitjançant un resguard que lliura al remitent i la signatura del destinatari. Són uns documents molt importants, envia'ls per correu certificat. Una carta certificada. Document expedit per un funcionari públic competent o per una persona [...]
26. aval
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència moral o econòmica d'una altra. Signatura que posa al peu d'una lletra o altre document de crèdit la persona que respon del pagament en cas de no fer-ho la persona obligada. Fiança de [...]
27. signar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyalar, expressar amb un moviment, una acció o un gest. No el signis amb el dit. Ell va signar-me que ja era hora que ens n'anéssim. Posar la signatura (en un escrit, en una obra d'art). Ja he escrit la carta; només em manca signar-la. signar en blanc Signar un taló, un [...]
28. adreça
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indicació del lloc on hom habita. Li vaig donar la meva adreça. Hem d'escriure a la Isabel; sabeu la seva adreça? Un cop suprimides l'adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té dues ratlles. Fórmula protocol·lària que comprèn el nom, el [...]
29. honor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la seva paraula Complir allò a què s'ha compromès de paraula. fer algú honor a la seva signatura Complir allò a què s'ha compromès per escrit. fer honor al seu país (o a la seva família, etc.) Ésser l'orgull del seu país, de la seva [...]
30. cos 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mànigues ratllades. anar en cos de camisa Anar en mànigues de camisa. Part central o principal d'una cosa. El cos d'una bomba. El cos d'un os, d'un múscul. Cos d'un document, d'un llibre. Cos d'un edifici. Un cop suprimides l'adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té [...]
Pàgines  3 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3